dijous, 17 de maig del 2012
La ruleta de l'Albert
Vaig fer un viatge i, a l'avió de dos metres, estava cagat per les turbulències. Una vegada arribat allà, al segon dia, em vaig trobar un ruc molt estrafolari dins d'un estable. A la dreta d'on vivia el ruc, dos porcs estaven fent una lluita per un estúpid tros de pa. Quan ja estava a l'aeroport d'Egipte em vaig trobar a un lemur molt simpàtic que semblava un mico saltant.
dijous, 10 de maig del 2012
La ruleta de l'Albert
Un dia vaig fer un gran viatge cagat; vaig anar a molts llocs de visita. Vaig fer un amic anomenat Simpàtic Egipte. Un dia dels que estava de viatge va sorgir un gran problema, un senyor va provocar una gran lluita molt estúpida, però com sempre un dóna la nota i li va tocar a un ruc estúpid, de cop tots ens vam riure.
dijous, 16 de febrer del 2012
dimecres, 15 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
dissabte, 11 de febrer del 2012
Ingredients de la Mireia B
Mr Bean al país de Duff
Hi havia una vegada un senyor que es deia Mr Bean, li encantava nedar. Un dia va sentir parlar del País de Duff on deien que hi havia una piscina super gran. Ell quan ho va sentir va voler anar. Va agafar una maleta, un mapa per anar al País de Duff i va llogar un cotxe. Va conduïr dia i nit, però al final, va arribar. Es va posar el banyador, va córrer i es va tirar a la piscina, però es va adonar que la piscina no estava plena d'aigua, sino de cervesa. Però ell no li va importar, ell l'únic que volia era nedar en aquella piscina i fer tota la piscina.
Hi havia una vegada un senyor que es deia Mr Bean, li encantava nedar. Un dia va sentir parlar del País de Duff on deien que hi havia una piscina super gran. Ell quan ho va sentir va voler anar. Va agafar una maleta, un mapa per anar al País de Duff i va llogar un cotxe. Va conduïr dia i nit, però al final, va arribar. Es va posar el banyador, va córrer i es va tirar a la piscina, però es va adonar que la piscina no estava plena d'aigua, sino de cervesa. Però ell no li va importar, ell l'únic que volia era nedar en aquella piscina i fer tota la piscina.
dijous, 9 de febrer del 2012
Ingredients de la Gemma
L'alienígena nerviós
Hi havia una vegada, al país de Vacalàndia, un alienígena que no podia parar de mossegar coses, trencar-les... El que li passava era que no es podia controlar, perquè era molt nerviós.Va arribar un dia en que la seva mare li va dir: en un dia només podràs trencar una cosa i, si en trenques més d'una, t'hauré de portar al metge perquè ho solucioni ell. Com què a l'alienígena li feia molta por el metge, només en sentir-ho va parar de trencar coses per sempre més.
Hi havia una vegada, al país de Vacalàndia, un alienígena que no podia parar de mossegar coses, trencar-les... El que li passava era que no es podia controlar, perquè era molt nerviós.Va arribar un dia en que la seva mare li va dir: en un dia només podràs trencar una cosa i, si en trenques més d'una, t'hauré de portar al metge perquè ho solucioni ell. Com què a l'alienígena li feia molta por el metge, només en sentir-ho va parar de trencar coses per sempre més.
Ingredients de la Joana
El Zombi
Hi havia una vegada un zombi molt bo que volia viure amb una família de veritat. També volia parlar amb algú, perquè no tenia amics. Un dia va decidir començar un viatge cap un poble que estava molt a prop d'on estava ell. El poble es deia Torà. Aquell poble era molt bonic. El zombi va entrar al poble i tothom va fugir d'ell menys una nena que era molt petita, i no li feia por. El zombi, es va impressionar i li va preguntar:
- Com et dius?
- Em dic Paula i tu?
- No ho sé, no tinc nom i tampoc família?.
La nena es va posar molt trista i li va dir que el cuidaria.
- Jo sé on pots viure, al Castell Mr. Potato.
El va dur allà, li va donar menjar i li va dir que l'aniria a veure cada dia. I així el zombi va viure feliç.
Hi havia una vegada un zombi molt bo que volia viure amb una família de veritat. També volia parlar amb algú, perquè no tenia amics. Un dia va decidir començar un viatge cap un poble que estava molt a prop d'on estava ell. El poble es deia Torà. Aquell poble era molt bonic. El zombi va entrar al poble i tothom va fugir d'ell menys una nena que era molt petita, i no li feia por. El zombi, es va impressionar i li va preguntar:
- Com et dius?
- Em dic Paula i tu?
- No ho sé, no tinc nom i tampoc família?.
La nena es va posar molt trista i li va dir que el cuidaria.
- Jo sé on pots viure, al Castell Mr. Potato.
El va dur allà, li va donar menjar i li va dir que l'aniria a veure cada dia. I així el zombi va viure feliç.
dilluns, 6 de febrer del 2012
Ingredients de la Carla Vilar
El villà segrestador
Hi havia una vegada a Israel un villà que segrestava a tothom, però en especial els nens i les nenes petits i petites. Per així poder fer-los esclaus des de petits fins el dia de la seva mort. Però un dia un superheroi que li deien Salvat (Volia dir Salvador), va fer acabar aquesta història. Va ajudar a la gent i des de llavors el villà no va tornar.
Hi havia una vegada a Israel un villà que segrestava a tothom, però en especial els nens i les nenes petits i petites. Per així poder fer-los esclaus des de petits fins el dia de la seva mort. Però un dia un superheroi que li deien Salvat (Volia dir Salvador), va fer acabar aquesta història. Va ajudar a la gent i des de llavors el villà no va tornar.
dijous, 2 de febrer del 2012
La ruleta de l'Àngel
Vam anar a París inútil i vàrem veure una pallissa divertida entre un poni agressiu i un Dimoni de Tasmània. No va guanyar cap dels dos. El Dimoni de Tasmània guai no va voler més guerra, però el poni agressiu sí en volia més.
Van decidir deixar-se en pau.
Van decidir deixar-se en pau.
dimarts, 31 de gener del 2012
Acròstic de la Judit Pardo
Oh, és fred i gelat
si no vols acabar congelat
ves, corre, agafa la jaqueta,
la neu ja cobreix la placeta
que amb alegria els nens van cridant
és Nadal!, tots van cantant.
si no vols acabar congelat
ves, corre, agafa la jaqueta,
la neu ja cobreix la placeta
que amb alegria els nens van cridant
és Nadal!, tots van cantant.
La ruleta de la Carla González
Hi havia una vegada un país que es deia París Inutil. Ho sé, quin nom més rar!, no? El seu alcalde era un dimoni de Tasmània que es creia guai. Després, el seu ajudant i protector era un poni agresiu. Ell deia que les pallises eren divertides. Quin país més rar, el més rar del món!
La ruleta de la Natàlia
Quan vaig anar a París la vaig veure inùtil, no entenc perquè la torre Eiffel té llum per la nit. Un dia pels carrers de París em vaig trobar un dimoni de Tasmània que era molt guai i xerraire, que coneixia a un poni molt maco, però agressiu, perquè com que pel carrer veia gent pegant-se pensava que les pallises eran divertides.
dilluns, 30 de gener del 2012
L'acròstic de l'Alexandra
A és la lletra inicial del meu nom.
La Carla és la meva millor amiga.
Els deures de las escola són divertits.
A la classe tots els nens són Xerraires.
Tots els meus compAnys són divertits.
La Núria és la meva professora.
La meva materia preferida és meDi.
Jo vaig neixeR el 2001.
A és la lletra final de meu nom.
La Carla és la meva millor amiga.
Els deures de las escola són divertits.
A la classe tots els nens són Xerraires.
Tots els meus compAnys són divertits.
La Núria és la meva professora.
La meva materia preferida és meDi.
Jo vaig neixeR el 2001.
A és la lletra final de meu nom.
La ruleta de l'Alexandra
Una vegada a l'inútil París vivien els dos millors amics: un Dimoni de Tasmania i un Pony agressiu. Un dia van decidir pujar a la Torre Eiffel, però el Pony agressiu li va donar una pallisa molt divertida al Dimoni de Tasmania per menjar-se les galetes de xocolata del Pony agressiu.
diumenge, 29 de gener del 2012
Acròstic de l'Artús
Artísticament escric el meu nom.
Remarcant les lletres que jo componc.
Sempre aTent a les classes de taller
I pensant a matemàtiqUes.
Però Sempre estic content.
Remarcant les lletres que jo componc.
Sempre aTent a les classes de taller
I pensant a matemàtiqUes.
Però Sempre estic content.
L'acròstic de l'Hugo
És Hàbil quan treballa,
Utilitza el cervell com a recurs.
Li aGrada ajudar als demés
i cOmprén als que estan tristos.
Utilitza el cervell com a recurs.
Li aGrada ajudar als demés
i cOmprén als que estan tristos.
dimecres, 25 de gener del 2012
Acròstic de la Gemma
L' Hivern ha arribat
i la marmota al nIu s'ha quedat.
Plogui, neVi o faci fred
no treu el cap del foradEt.
Tot dormint espeRa
que eNtri ja la primavera.
i la marmota al nIu s'ha quedat.
Plogui, neVi o faci fred
no treu el cap del foradEt.
Tot dormint espeRa
que eNtri ja la primavera.
Acròstic de la Mireia
SeMpre estic contenta
quan estic amb les amIgues.
Faig un espoRt,
el patinatgE.
El faig des de que era molt petIta
i continuaré fins que sigui més grAn.
quan estic amb les amIgues.
Faig un espoRt,
el patinatgE.
El faig des de que era molt petIta
i continuaré fins que sigui més grAn.
L'acròstic del Marc
Hi ha tres persones que van venint per un caminet,
i poc a poquet.
Són reis que viuen a l'Orient
i tot l'any esperen que els nens es portin bé.
Els patges recullen les cartes, des del més gran fins el més bebé.
i tots tres es diuen els Reis d'Orient.
i poc a poquet.
Són reis que viuen a l'Orient
i tot l'any esperen que els nens es portin bé.
Els patges recullen les cartes, des del més gran fins el més bebé.
i tots tres es diuen els Reis d'Orient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)