Una innundació a Barcelona
Un dia, a Barcelona, va haver-hi una innundació.Tota la gent es va espantar menys un super-heroi enganxifós.Tothom tenia por.
El super-heroi enganxifós va bussejar i va dir a la ciutat de Barcelona que tot havia estat per una fuita d´aigua.La ciutat el respectava i deien que era molt graciós.
diumenge, 13 de novembre del 2011
dissabte, 12 de novembre del 2011
Ingredients de la Maria
L’extraterrestre
Vet aquí una vegada un extraterrestre que vivia a Mart . Era aventurer. Una vegada va deixar el seu planeta per anar-se a la Terra. Allà, a la Terra, va veure un camp de futbol. Sense voler va tocar un endoll als vestidors i es va electrificar. Tots els jugadors i la gent de les grades van quedar socarrimats i amb el cabell de punta.
Vet aquí una vegada un extraterrestre que vivia a Mart . Era aventurer. Una vegada va deixar el seu planeta per anar-se a la Terra. Allà, a la Terra, va veure un camp de futbol. Sense voler va tocar un endoll als vestidors i es va electrificar. Tots els jugadors i la gent de les grades van quedar socarrimats i amb el cabell de punta.
divendres, 11 de novembre del 2011
dimarts, 8 de novembre del 2011
dimecres, 2 de novembre del 2011
dimarts, 1 de novembre del 2011
dijous, 27 d’octubre del 2011
dimarts, 25 d’octubre del 2011
Tres en ratlla de la Júlia
Dissenyador de moda, explorar, país sense vida
Hi havia una vegada un disseyador de moda. Un dia, quan va tornar a casa, va veure una invitació per anar a explorar Hawai. Ell sense pensar-s'ho va aceptar i va fer les maletes. El dia següent va anar a l'aeroport i ,quan va entrar a l'avió, de seguida es va adormir. Quan va arribar va baixar de l'avió i va veure que la gent estava molt esbarada i li va preguntar a una dona:
-Però, què passa?
-Ve un meteorit dirigit cap aquí!
-I sap quan tocarà la Terra!?
-Sí, dintre d'una hora!
El disenyador, espantat ,va anar a un lloc per comprar un búnquer anti-bombes i mentres estava dins d'un bunquer mirant-lo, va caure el meteorit, però és clar, ell no ho sabia i quan va sortir no hi havia ningú i al final va saber que havia caigut el meteorit i des d'ara diuen que es el país sense vida.
Hi havia una vegada un disseyador de moda. Un dia, quan va tornar a casa, va veure una invitació per anar a explorar Hawai. Ell sense pensar-s'ho va aceptar i va fer les maletes. El dia següent va anar a l'aeroport i ,quan va entrar a l'avió, de seguida es va adormir. Quan va arribar va baixar de l'avió i va veure que la gent estava molt esbarada i li va preguntar a una dona:
-Però, què passa?
-Ve un meteorit dirigit cap aquí!
-I sap quan tocarà la Terra!?
-Sí, dintre d'una hora!
El disenyador, espantat ,va anar a un lloc per comprar un búnquer anti-bombes i mentres estava dins d'un bunquer mirant-lo, va caure el meteorit, però és clar, ell no ho sabia i quan va sortir no hi havia ningú i al final va saber que havia caigut el meteorit i des d'ara diuen que es el país sense vida.
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Acròstic d'en Sergi
Totes les fulles queien
A la vora del mar,
Repicaven les campanes
De l’església del costat.
Oh nens i nenes
Rieu i jugueu que aviat vindrà l’hivern.
A la vora del mar,
Repicaven les campanes
De l’església del costat.
Oh nens i nenes
Rieu i jugueu que aviat vindrà l’hivern.
tres en ratlla d'en Sergi
professora- llogar- cel de “xuxes”
Hi havia una vegada una professora molt bona que es deia Anna. A la classe els nens eren molt xerraires, però bons.
Un dia se li va acudir una idea: va llogar un castell amb un cel de “xuxes” perquè els nens es divertissin, es cansessin i després, a classe, estiguessin quiets i callats.
Hi havia una vegada una professora molt bona que es deia Anna. A la classe els nens eren molt xerraires, però bons.
Un dia se li va acudir una idea: va llogar un castell amb un cel de “xuxes” perquè els nens es divertissin, es cansessin i després, a classe, estiguessin quiets i callats.
tres en ratlla de la Berta
Mafiós –dissenyar - tren invisible
Hi havia una vegada un nen que és deia Matt, els seus pares van morir quan ell era molt petit. El va adoptar un professor d’una gran escola, on va conèixer els nens més dolents i es va convertir en el mafiós del curs. En Matt tenia una mega broma preparada per al professor de disseny, tacar-lo de pintura permanent. Va veure el cartell d’un concurs, es va apuntar a classe de disseny i va començar a dissenyar per al concurs. Va dissenyar una samarreta d’un tren invisible, va guanyar i va ser feliç dedicant-se al que més li agradava, dissenyar.
Hi havia una vegada un nen que és deia Matt, els seus pares van morir quan ell era molt petit. El va adoptar un professor d’una gran escola, on va conèixer els nens més dolents i es va convertir en el mafiós del curs. En Matt tenia una mega broma preparada per al professor de disseny, tacar-lo de pintura permanent. Va veure el cartell d’un concurs, es va apuntar a classe de disseny i va començar a dissenyar per al concurs. Va dissenyar una samarreta d’un tren invisible, va guanyar i va ser feliç dedicant-se al que més li agradava, dissenyar.
divendres, 21 d’octubre del 2011
Tres en ratlla de la Maria
Escombriaire, escombra i Laberint dels Lladres
L’escombriaire Miquel escombrava els carrers. Un dia es va endinsar en un carreró. Es veien coses robades i molts lladres jugant al parxís i a les dames, així que va pensar que era el Laberint dels Lladres. Sense fer soroll va sortir corrent i va avisar la policia que va detenir els lladres i a l’escombriaire li van donar una medalla.
L’escombriaire Miquel escombrava els carrers. Un dia es va endinsar en un carreró. Es veien coses robades i molts lladres jugant al parxís i a les dames, així que va pensar que era el Laberint dels Lladres. Sense fer soroll va sortir corrent i va avisar la policia que va detenir els lladres i a l’escombriaire li van donar una medalla.
dilluns, 17 d’octubre del 2011
Acròstic d'en Pol de las Heras
Preparat per les coses difícils,
optimista en les activitats perilloses,
laboriós per les coses serioses.
optimista en les activitats perilloses,
laboriós per les coses serioses.
Acròstic de l'Eric
Es un nen de cinquè.
Riu, juga i fa esport;
I de vegades fins i tot estudia.
Cada cop ho fa més sovint.
Riu, juga i fa esport;
I de vegades fins i tot estudia.
Cada cop ho fa més sovint.
Acròstic de na Lara
Les meves vacances vaig anar a Itàlia
a la zona del Llac de Garda.
recordo els gelats, que estaven molt bons.
a la platja que no hi havia ningú.
a la zona del Llac de Garda.
recordo els gelats, que estaven molt bons.
a la platja que no hi havia ningú.
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Acròstic de la Marlén
Tardor, ja arriba la tardor, quina il·lusió.
Afany’t, fica’t l’abric i anem a casa que aviat plourà.
Racons tots plens de fulles.
Després de dinar, anem a jugar!
Oh, què bonica és la tardor!
Riurem molt en aquesta estació que no fa tanta calor.
Afany’t, fica’t l’abric i anem a casa que aviat plourà.
Racons tots plens de fulles.
Després de dinar, anem a jugar!
Oh, què bonica és la tardor!
Riurem molt en aquesta estació que no fa tanta calor.
divendres, 14 d’octubre del 2011
L'acròstic d'en Marc
La Tardor ja és aquí,
els Arbres perden les fulles,
com els plataneRs.
Menjarem Dolços panellets
sentirem l'Olor de les castanyes,
i la caloR de la foguera.
els Arbres perden les fulles,
com els plataneRs.
Menjarem Dolços panellets
sentirem l'Olor de les castanyes,
i la caloR de la foguera.
L'acròstic de la Marina
Triga tres mesos a passar.
Amb il·lusió sortim les fulles seques a trepitjar.
Roges, grogues, vermelles i marrons.
Dies de castanyes i cargols.
Oh, majestuosa tardor.
Real com l'amor i la por.
Amb il·lusió sortim les fulles seques a trepitjar.
Roges, grogues, vermelles i marrons.
Dies de castanyes i cargols.
Oh, majestuosa tardor.
Real com l'amor i la por.
diumenge, 9 d’octubre del 2011
La ruleta d'en Jordi
En Josep és com un gegant, tothom li diu gegant. Un dia, en Josep va mirar el calendari, va veure que era el primer dia de primavera i va decidir fer una excursió a la Pica d’Estats. Un cop allà va veure una serp d’uns tres metres i mig. En Josep era molt poruc, però va veure un tronc, el va agafar i li va fer un cop molt fort i la serp es va estabornir. En Josep va tornar i va decidir que el primer dia d’estiu faria una altra excursió a la muntanya.
La ruleta de l'Àlex
Un dia vaig anar d’excursió a Montserrat. Quan estava a mitja muntanya vaig veure a un nen que l’estava a punt de mossegar una serp. Vaig espantar a la serp i el vaig salvar. Llavors ens vam fer amics i em va dir que el seu somni era pujar la Pica d’Estats, però no sabia si ho aconseguiria, perquè ell mateix deia que era baix i amb poca força. Després de dos anys sent amics ell se’n va anar a Estats Units. Set anys més tard estava veient un reportatge d’un noi que amb divuit anys havia pujat la muntanya de la Pica d’Estats i vaig reconèixer que era ell i em vaig posar molt content, perquè havia aconseguit el seu somni de pujar la muntanya gegant de Catalunya.
La ruleta de la Clara
Hi havia una vegada a la Pica d’Estats, un dia de primavera, una serp gegant i molt forta. Vaig veure com estrangulava un conill molt baixet i se’l menjava. Ecs! Jo lamento molt el què li ha passat al pobre conillet. Era tan maco... blanc amb taques marrons,i al voltant dels ulls tenia cercles negres. Semblava un ninot!
La ruleta d'en Pau Menta
Ja ha arribat la primavera i ja no sóc tant baix, m’he fet fort i alt. Demà aniré a la Pica d’Estats, diuen que és gegant, és la més alta de Catalunya, espero no trobar-me cap serp, perquè m’emportaré un bon ensurt.
Ja estic a dalt de la Pica d’Estats m’he esforçat molt però ara toca la baixada. Ja he arribat a baix, no ha sigut tant dur, el pròxim any faré l’Everest.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
La ruleta d'en Pablo
Diuen que la Pica d'Estats es una muntanya gegant, la més alta de Catalunya. Hi ha gent que diu que és molt baixa comparada amb altres muntanyes. A mi m'agradaria pujar-la aquesta primavera. Diuen que hi ha moltes serps, però a mi no em fan por, perquè sóc molt fort.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)